El futur incert de RTVV

DSC_0511“Escàndols econòmics com la visita del papa. Escàndols informatius com l’ocultació de l’accident de metro. Escàndols sexuals com el presumpte assetjament del secretari general a tres treballadores. Escàndols, escàndols i més escàndols”. Així comença el llibre “Adéu RTVV” que es va publicar l’estiu passat amb motiu de l’ERO plantejat per la Generalitat a 2011. I no és per a menys. Ràdio Televisió Valenciana va començar a funcionar a 1989 amb una plantilla de 400 treballadors i l’any 2011 ja tenia un deute acumulat de 1.300 milions d’euros i una plantilla de 1.700 empleats i directius. Aquesta acumulació de deute i personal no va ser conseqüència d’una millor programació, d’una incentivació de bones produccions de ficció valencianes, o d’una demanda de la població vers les extingides Nou o Ràdio 9. Més aviat el contrari. Com s’ha denunciat en diversos articles, Canal 9 es va convertir en una agència de col·locació que el Partit Popular gastava per donar llocs de treball a persones del seu entorn que o bé no podien seguir a la primera línia de la política o que eren afins a la ideologia popular i seguirien les directrius marcades sense donar problemes. Els treballadors que no ho feren, van ser desplaçats dels seus llocs de treball a programes o serveis no polítics. A més, els continguts de servei públic i en valencià tampoc foren, ni molt menys, la prioritat de la casa a l’hora d’endeutar-se. RTVV va gastar, per exemple, 460 milions d’euros entre 2003 i 2013 en drets d’emissió de futbol del Valencia CF i del Villa Real, Jesús Mariñas cobrava 6.000 euros per cada programa de Tómbola, Victor Seara (el periodista elegit per Eclestone per retransmetre la Fórmula 1) tenia un sou de 125.000 euros anuals i a 2011 es van pagar 634.000 euros per tres reportatges sobre Garzón, els GAL i Rubalcaba que no costaven més de 10.000 euros junts i que havien comprat a Triskel Audiovisual, una productora relacionada amb Fernando Quintanela, que es va convertir en director d’Antena de RTVV en 2012. Amb aquesta situació de descontrol i falta a l’Estatut de creació de RTVV de l’any 1984, arriba la crisi, les retallades, les pressions de Madrid per ajustar-se al dèficit i els escàndols de corrupció al Partit Popular valencià. El cas Gürtel imputa a 2011 a Francisco Camps, president de la Generalitat des de 2003, que acaba dimitint i delegant el 20 de juliol en Alberto Fabra, llavors l’alcalde de Castelló. En aquest context comencen a sentir-se rumors d’un ERO a RTVV, encara que el nou govern ho desmenteix. No obstant, a la Generalitat s’està preparant una reforma de l’ens públic que es materialitzarà en el plantejament del nou Estatut de RTVV en desembre de 2011 i en L’ERO del 76% de la plantilla que es comunica per filtració en premsa en gener de 2012 al diari ABC. Aquestes dues accions formen part de la voluntat declarada del Partit Popular “d’actualitzar el model” de la ràdio televisió pública que es resumia, segons diversos entrevistats, en una plantilla totalment afí a la ideologia popular on quasi tota la producció estava externalitzada mitjançant el contracte-programa a empreses de la seua conveniència. “Una eina política per afrontar una situació de crisi del seu govern i reduir el dèficit de l’Administració Pública tal com demanaven des de Madrid”,assegura Rafa Xambó, membre del Consell d’Administració de RTVV a proposta del grup parlamentari Compromís. 

Nou Estatut de RTVV, juliol de 2012 

 El 23 de desembre de 2011 el Govern valencià aprova l’avantprojecte de llei de la nova radiotelevisió pública. Es tracta d’una reforma que té la finalitat de fer sostenible RTVV, segons el govern. Per a altres veus, como ara Julià Àlvar, treballador de la casa, es tractava d’una reforma “per a què tot puga seguir igual però de forma legal, ja que no s’arbitra cap fórmula per a garantir la imparcialitat dels informatius, no es defineix què és servei públic, el valencià no és us prioritari i l’elecció del director general continua depenent del govern”. La llei va ser aprovada el 12 de juliol de 2012 a les Corts amb l’únic vot a favor dels diputats del Partit Popular, derogant en aquell moment l’estatut de creació de 1984 votat per unanimitat. Els tres partits de l’oposició junt amb representants del món acadèmic i audiovisual van presentar una reforma alternativa que no es va tenir en consideració. L’antiga RTVV va desaparéixer i es va crear una nova sense deutes. Els 1.300 milions d’endeutament passen directament a la Generalitat.

L’expedient de Regulació i d’Ocupació (ERO)

 Els rumors de l’ERO van començar poc més tard de què Alberto Fabra arribara a la Generalitat. L’avant projecte de llei aprovat en desembre de 2011 deixava clar que el govern apostava per una RTVV quasi externalitzada i amb una plantilla molt reduïda. El 10 de gener de 2012 el diari ABC avançà algunes xifres de forma quasi inesperada: 1.200 treballadors anaven a ser acomiadats de l’empresa. El Consell d’Administració de RTVV i el seu director, José López Jaraba, negaren les dades però admeteren que l’ERO anava a tenir lloc. El 3 de març es va elegir al despatx d’advocats Garriges per gestionar els acomiadaments, una decisió que va motivar malestar entre els treballadors: “Si volen estalviar diners podien haver confiat en el servei jurídic de l’empresa, que haguera sigut gratuït”, denunciaven en diversos articles aquell mes. El contracte amb el despatx tenia un cost de 125.000 euros i a més els advocats havien de seguir les indicacions d’un informe elaborat prèviament per la consultora Price Whaterhouse Cooper (PwC) que va costar a RTVV 185.000 euros. A partir d’aquell moment, començà un període d’inestabilitat, por, i vagues continuades. Va ser el primer cop
en la historia en què Canal 9 no va emetre la cremà de les falles. L’opinió d’al
guns treballadors, tal com reflexa la compilació d’articles d’Adèu RTVV era contundent: ”El objetivo es deshacerse de personal incómodo y ahorrar un puñado de euros para gastar ese dinero contratando empresas amigas para que se haga más caro lo que podrían haber hecho esos trabajadores despedidos”, asseguraren al seu moment. El 18 de juliol el Consell d’administració de RTVV aprova la proposta d’ERO amb els únics vots dels representants del partit popular i el director general Jaraba. Amb aquestes característiques de l’expedient de regulació, foren molts els que pronosticaren la seua nul·litat des del principi. Un ERO que deixava sols 3 càmeres en plantilla per a una televisió autonòmica era per a molts una acció feta amb l’objectiu de no permetre la continuïtat de l’empresa. Borja Flors, professional de la casa, ho explica d’aquesta manera: “La lista por categorías laborales revela que no quedarán operadores de cámara. Tampoco habrá montadores. Ni iluminación. Ni decorados. Contratarán a otra empresa que a su vez contratará a los cámaras a cambio de salarios indignos” . El 17 d’agost acaba el termini de negociacions de l’empresa amb els treballadors i el nombre d’acomiadats passa de 1.295 a 1.198, no obstant el Comitè no acaba de tenir clar quins són els criteris de selecció i assegura que no hi ha hagut voluntat de diàleg. La proposta final la voten els Consellers del PP del Consell d’administració i el director general. Més de dos anys després dels rumors de l’ERO, comencen els primers acomiadaments comunicats per correu electrònic a desembre de 2012. Des d’aquell moment fins als 31 d’agost de l’any vinent els correus de comiat seran continuats i progressius, ja que mai no es publicaren les llistes amb tots els acomiadats. Esta incertesa i manca d’informació va ser una de les motivacions per presentar l’ERO davant els tribunals, a més de la inexistència de les causes econòmiques i la mala fe de l’empresa en les negociacions.

Rosa Vidal i la nova televisió 

 Durant tot aquest procés el model de nova televisió que havia preparat el Partit Popular anava gestant-se. El 27 de setembre de 2012 Alberto Fabra proposa a Rosa Vidal, advocada de l’estat, com a futura directora general de l’etapa “plural” de la televisió. Ja havien treballat junts en diverses ocasions quan ell era alcalde de Castelló i el President la destacava “pel seu perfil neutral”. No obstant això, el seu nomenament s’aprovà en una segona volta de votacions amb els únics vots del Partit Popular. En paral·lel, en Octubre, comencen a eixir en premsa quins seran els grups de comunicació que es beneficiaran de la nova i “sostenible” RTVV. Es tracta de Secuoya i Vértice 360, dues empreses relacionades amb el Partit Popular. Segons explica Vicent Mifsud, president del Comité d’empresa, aquestes companyies començaren a formar-se quan les enquestes pronosticaven una victòria electoral del Partit Popular en l’àmbit estatal a 2011. “Sabien que si guanyaven els populars al Congrés començaria una onada de privatitzacions i calia estar preparat”, assegura. Secuoya té com a directius a Miguel Ángel Rodríguez, ex portaveu del govern d’Aznar, i Vértice 360 tenia al Consell d’Administració a l’home de MªDolores de Cospedal, que va delegar en el seu nebot fins que l’empresa va eixir en concurs d’acreditors a desembre de 2013. No obstant, Rosa Vidal no es va fer càrrec de RTVV SAU fins que la liquidació de l’antiga RTVV va finalitzar. El director Jaraba havia dimitit el 6 de desembre per “problemes personals” i Alejandro Reig va ser el responsable de portar a terme els acomiadaments com a director transitori. El 25 de març es va aprovar la fusió per absorció de TVV SA i RTVV SA i es va crear la nova empresa RTVV SAU sense càrregues financeres. Amb aquest pas finalitzat, Rosa Vidal es nomenada com a directora general el 28 de març. En aquell precís moment començà la col·lisió entre l’ens públic i la Generalitat per primera vegada en l’història. Tal com explica Jose Vicente Marco, treballador de la casa, “Rosa Vidal se creyó que podía hacer una televisión más objetiva pero cargos del partido trasladaron a Fabra que lo que se emitía ya no era razonable”.

 
 El juí sobre l’Expedient de Regulació i Ocupació va tenir lloc entre el 22 i el 23 d’Octubre, però no va ser fins als 5 de novembre quan lasentència es va fer pública. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va declarar l’ERO nul en lo relatiu a l’entrega de les llistes als treballadors afectats i la manca de negociació per part de l’empresa des del principi. A més, el Tribunal assenyala que els criteris de selecció han sigut “ambigus, subjectius i genèrics” i que els 186 tècnics repescats per Rosa Vidal són també motiu de nul·litat perquè es van triar als que, a pesar d’estar afectats, encara estaven treballant a l’empresa “sense tenir en compte els que ja havien eixit en aquell moment”. Sols unes hores més tard va eixir una notícia a El Mundo on Fabra anunciava el tancament de l’ens públic.

El Tancament

Un procés ràpid, una gestió d’urgència, unes raons poc clares i un cost sobre dimensionat

“El tancament és innegociable. Sols a través de la reducció de la plantilla podíem fer sostenible la RTVV.La sentència que declara la nul·litat de l’ERO ens impedeix mantenir els serveis bàsics als ciutadans. Hem ficat l’accent en l’educació, la sanitat i les polítiques socials. No vaig a ser jo el que pose els 40 milions d’euros d’eixes partides per a readmetre als treballadors i complir la sentència”. Amb aquest argumentari compareix el president Alberto Fabra en una roda de premsa amb motiu de l’anunci del tancament. És ja 6 de novembre i la notícia del fi de RTVV s’ha estés com la pólvora. A l’informatiu de la nit anterior a la mateixa cadena es va informar els televidents de la decisió del President ,es va llegir un comunicat en contra i es va anunciar una programació alternativa. El mateix dia, Rosa Vidal, la directora de l’ens, va presentar la seua dimissió junt a la dels seus consellers per què considerava que a ella no l’havien “nomenada per tancar la televisió”. A més, el vespre anterior, es va reunir en Fabra al seu despatx i el President ja havia comunicat la decisió a almenys un director de diari, Pedro J. Ramirez. Aquesta dimissió va provocar que RTVV quedara en mans dels treballadors i dels membres de l’oposició del Consell d’Administració i que per primera vegada des de 1995 el Partit Popular no tinguera cap capacitat de decisió directa en la programació de la cadena. Però per poc de temps, sols un dia més tard el govern presentà la candidatura d’un nou director general, Ernesto Moreno, i de quatre nous consellers per a què ocuparen el seu lloc al Consell d’Administració. Van plantejar un decret d’urgència per “restablir l’ordre a la cadena” i fer front a la “ingovernabilitat”. Tot en un moment en el qual eixien en la televisió pública veus en contra de les polítiques populars, veus dels candidats de l’oposició sense censura, veus de les víctimes de l’accident de metro, en definitiva, veus que s’alçaven contra un govern que segons les enquestes ja no obtindria la majoria absoluta de la que havia gaudit des de 1999 a les pròximes eleccions.

Com s’ha fet el tancament 

 La cronologia del tancament des de l’anunci del mateix es resumeix en un seguit de plens extraordinaris en els què el Partit Popular presenta la llei d’extinció de l’ens públic i nomena de facto al nou director general i als consellers. El 25 de novembre el Comitè d’empresa presenta una alternativa a la fi de la ràdio i la televisió pública que consisteix en un ERO “no traumàtic” del 43% de la plantilla. A l’informe s’assenyala que la proposta “assegura el funcionament de RTVV i la seua funció de servei públic durant dos anys per un cost inferior al del seu tancament, que supera els 135 milions d’euros”. No obstant això, el Consell de Fabra decideix portar a terme el tancament perquè “ja ha acabat el temps per al diàleg”. El 27 de novembre s’aprova a un ple de Les Corts la llei de liquidació de RTVV SAU amb 49 vots donant suport al tancament (el PP té 55 escons) i 42 en contra (l’oposició té 44). El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) publica la llei en una edició vespertina i l’endemà, dijous, ja entra en vigor. Al matí, el Consell nomena als liquidadors d’urgència i destitueix al director general i al Consell d’Administració. Eixa mateixa nit es publica al DOCV el cessament d’emissions de la televisió i la ràdio per qualsevol mitja o canal de difusió. Esta llei serà a la que s’acollirà la Comissió de liquidadors, formada per Antonio Hervás, director financer de RTVV durat els mandats de José Jaraba i Alejandro Reig i els advocats Carlos F. Cervantes i Pau Pérez Blay, per a demanar al jutjat d’instrucció número 1 de Paterna el dijous a la nit una ordre de desnonament immediat de les instal·lacions de la televisió. I és que la transició del dia 28 al 29 va ser de tot menys calmada. Després de què el govern tallara les emissions de la ràdio passades les 12 de la nit del dijous, els treballadors de la televisió començaren a acudir al seu lloc de treball per a evitar que tancaren la cadena. Però un dels seus membres, encara per identificar, ja havia enviat a Paco Signes, conegut com Telefunken, per veure les instal·lacions i oferir assessorament sobre com procedir al fos a negre. Segons Luis Lizarán, membre del Comité d’empresa, podria haver sigut cridat per Císcar, el vicepresident, ja que els dos són de pobles propers i podrien tenir una relació d’amistat. No obstant, el tècnic no va voler fer cap informe i va abandonar la cadena sense complir amb el seu treball entre aplaudiments dels treballadors que estaven a punt de rebre un mail de la Generalitat informant-los de la seva nova situació i oferint-los un permís retribuït fins l’extinció del seu vincle laboral amb l’empresa. Segons diversos entrevistats va ser un intent de persuadir-los per abandonar les instal·lacions. Com que això no va ocórrer i l’atrinxerament al plató es multiplicava, els liquidadors decidiren recórrer a la justícia per poder portar a terme el seu treball. A les 12. 11 del migdia del divendres 29 arribaren a Burjassot amb la policia autonòmica. A les 12.19 la televisió se’n va anar a negre entre crits de “No teniu vergonya” i “Açò és un colp d’estat”. Una mort retransmesa en directe fins a l’últim segon. Els treballadors van ser obligats a abandonar les instal·lacions sense poder arreplegar les seues pertinences.

Hipòtesis sobre les raons del tancament

 Durant tot aquest temps el Partit Popular ha mantingut la seua posició ferma de què el tancament era el millor per a la situació econòmica de les arques valencianes. No obstant, per a molts l’argument no era suficient per justificar la pèrdua d’una televisió i radio públiques. La revista Jot Down defineix així la seua estratègia: “En una jugada meten varios pájaros en la cazuela: se deshacen de un gigante hambriento de dinero, privan al hipotético nuevo gobierno de un arma ideológica y centran sus esfuerzos en crear un canal de oposición que aunque el PP salga del govern, no variará de signo ideológico”. Però no és ni l’única ni la més controvertida raó, en aquest hipotètic camp en què el Partit Popular s’ha negat a emetre declaracions, totes les hipòtesis tenen un lloc.

1. Crear un canal a fi privat i reforçar les privades autonòmiques conservadores. Un alt càrrec de RTVV va revelar en una carta que el PP forçà el tancament per a crear un canal afí a la seua ideologia. Segons les informacions a EMV, “el objetivo del Consell es abrir otro canal privado y cederlo a medios de comunicación como Unidad Editorial, o Tres 60, vinculado al entorno de Cospedal que ya se quedó con los tres lotes de Nou”. A més, tal com afirma Sergi Pitarch “eliminant RTVV s’activa una part important del pastís publicitari que passa a estar lliure. Hi ha sols dues llicències d’emissió autonòmica que poden beneficiar-se i ambdues estan en mans de grups conservadors. Una la té Vocento i l’altra és Mediterráneo TV, que és de la COPE”.

 2. Buidar a les autonomies de contingut. Per a Ximo Puig “el cierre de RTVV forma parte del plan del PP para acometer el desmantelamiento del autogobierno valenciano y de recentralizar el Estado”. Raó que comparteix Ignacio Blanco, d’Esquerra Unida pel País Valencià. “Les raons són polítiques per interessos partidistes de Madrid, Fabra està en la punta de llança d’una estratègia re centralitzadora. Al govern de Mariano Rajoy li agradaria buidar les autonomies de contingut”, assegura.

 3. Llevar-li una futura eina de transmissió d’idees al tripartit i dificultar la seua difusió. Sergi Pitarch afirma que “dins de la improvisació amb la que s’ha fet tot, el tancament està prou controlat, perquè el que fan és llevar-li una eina al tripartit per al 2015”. Per a molts no és baladí que en un any en que per primer cop les enquestes pronostiquen la pèrdua de la majoria absoluta del PP a les Corts, es decideix reformar RTVV, privatitzar-la el màxim possible i fer un ERO amb criteris ideològics que siga garant de la línea editorial conservadora dels informatius per mantenir als seus votants. Com que la sentència del tribunal i la direcció de Rosa Vidal entren en col·lisió amb aquest objectiu, Fabra decideix que es millor tallar les emissions.

 4. Ajustar-se al dèficit establert per al 2015 Els rescats autonòmics cal començar a pagar-los en 2015 i el País Valencià està en el punt de mira de Madrid que ja ha amenaçat en intervenir les comunitats que no complisquen amb el dèficit.

 5. Estratègia privatitzadora global. Per a Rafa Xambó, membre del Consell d’Administració de l’ens, el País Valencià es la proveta on el PP està provant coses per a la resta de l’Estat. Vicent Mifsud, president del Comité d’empresa subscriu aquesta idea i afirma que es una manera de tantejar com reacciona la gent a un ERO de tals magnituds al servei públic. “Si els surt bé, continuaran amb professors, metges, etc. per contractar a empreses privades que facen el mateix i tinguen a treballadors amb condicions laborals més precàries”, afirma.

 6. Fabra, el valent. Per als barons del PP el President no compta amb el carisma del seu predecessor, té una manca de capacitat per resoldre problemes, poca autoritat i irrellevància vers la direcció nacional del seu partit. A més, havia nomenat a una directora de RTVV que no els agradava. Com s’assegura a Las Provincias, amb el tancement “de un plumazo, lo que había sido exceso de cautela se convierte en valentía”.

 No obstant, totes elles poden ser tant veritat com especulació, ja que un dels documents més exhaustius respecte al punt de vista del govern ha sigut un comunicat publicat al Blog del PP de Segorb on no es nomena res al respecte i on hi ha informacions que caldria revisar per tal d’aprofundir en el raonament oficial. Raons que no són veritat com que el tancament s’ha fet pel deute de l’ens: el que es liquida ara es la nova empresa que començava a generar ingressos, l’endeutament és de l’ens anterior i tancar no eximeix a la Generalitat de pagar-lo.

Despeses econòmiques directes

El pressupost per al funcionament de RTVV en 2014 era de 74,1 milions d’euros. El vicepresident Císcar va declarar que la xifra total del tancament s’ajustaria però, segons Ximo Puig, Secretari General del PSPV, la despesa finalment rondarà uns 150 milions d’euros, l’equivalent a tres anys de funcionament de RTVV amb la proposta de viabilitat que va presentar el Comité d’Empresa. El seu president, Vicent Mifsud, així ho assumeix. “L’argument per tancar era que no hi havia diners i no els llevarien d’altres partides però ara han de refer els pressupostos. Nosaltres els oferíem una tele amb una despesa de 37,2 milions d’euros en salaris”. El següent quadre, elaborat mitjançant publicacions en premsa i dades dels entrevistats intenta reflectir els costos econòmics directes de l’extinció de RTVV. No es contemplen les pèrdues per no ingressos de publicitat, per inversions de diners públics en obres com els trinquets o per la possible venta a la baixa dels actius de la cadena.

 

Situació actual

Un tancament d’un servei públic fet a corre-cuita i sense un pla d’actuació previ que contemple tant l’impacte que tindrà com la manera de fer-ho menys traumàtic, ha de tenir necessàriament conseqüències negatives. El malbaratament dels diners públics mantenint a 1.680 treballadors que no poden convertir el seu sou en un servei, la incertesa de què passarà amb els actius de RTVV, l’impacte en el sector audiovisual que suma una desocupació del 92% o el cost sobre dimensionat del tancament mateix són alguns dels exemples. En l’actualitat, els membres del Comité encara acudeixen a Burjassot cada dia per a vigilar el procés d’extinció de l’ens que consisteix en un ERO d’acomiadament final del que sols s’han pogut pactar les indemnitzacions i que ha estat portat pel sindicat CGT a la Fiscalia, i en una subhasta dels béns que dificultaria la reaparició de RTVV.

L’ERO d’extinció, l’acord final 

 Ha tardat en arribar i ja s’ha fet quasi efectiu. El 9 de maig, 1.438 treballadors van rebre un burofax on se’ls comunicava el seu comiat definitiu. L’ERO d’extinció s’esperava per a principis d’any però finalment les negociacions es van obrir el 21 de febrer i van finalitzar 30 dies més tard amb la proposta definitiva que contempla una indemnització quasi màxima de 35 dies per any treballat. Segons el partit de govern, els comiats s’han retardat perquè el Consell havia de fer ajustos pressupostaris per pagar les indemnitzacions.  Per aRafa Xambò, membre del Consell d’Administració, aquest acord ha sigut una derrota per a tant d’esforç , ja que “els treballadors deurien haver dit que no negociaven i ara estaríem en l’escenari de l’Audiència Nacional, amb tots els sindicats units i després de la sentència de tele Madrid hi havia totes les de guanyar. El PP ha acceptat les indemnitzacions perquè no són els seus diners, són els de tots i així desmobilitza als treballadors”, assegura. No obstant, per a Josep Moreno, del PSPV, els treballadors estan en el seu dret d’acceptar els diners, ja que “si a un familiar teu l’assassinen i tu cobres l’ indemnització no estàs perdonant-li les conseqüències jurídiques a l’assassí” . L’ERO que liquida RTVV està en marxa però recorregut davant l’Audiència Nacional per la CGT, que no el va firmar en el seu moment. El juí es celebrara el 15 de juliol i encara que ningú espera que prospere, la resol.lució podria ser desestabilitzadora. I és que a l’acord s’han produït irregularitats. Ignacio Blanco, d’EUPV denuncia que “persones relacionades amb el PP han rebut indemnitzacions que no els pertanyien”. El President del Comitè d’empresa confirma les acusacions: “ s’ha inclòs a gent en el ERO que tenia contractes temporals i li tocaven 8 dies per any treballat, no 35. Són personal de confiança ficats a dit pel ex director Jaraba”.

Subhasta d’actius 

El socialista Josep Moreno va fer públic a principis d’abril un Inventari on es detallen tots els actius de RTVV i el valor que els atorga la comissió de liquidació. Sense comptar el terreny i l’edifici, el total dels actius està valorat en 39,6 milions d’euros mentre el valor d’adquisició va superar els 100 milions. El vicepresident Císcar va respondre a les acusacions de “saquejador” del socialista afirmant que “els béns obtindran un valor de mercat perquè el procés es fará mitjançant una subhasta pública i els preus del llistat no tenen per què ser definitius”. Tant per a treballadors com per als partits de l’oposició, que comparteixen la idea d’obrir RTVV si guanyen les eleccions en 2015, aquesta és una operació molt arriscada. “El més valuós que té RTVV és la xarxa de repetidors i l’edifici de Burjassot. Si aixó es mal ven tindrem més dificultats per obrir la tele”, coincideixen gran part dels entrevistats. De moment, encara no es sap la data de la subhasta, ni què passarà amb els repetidors. Sobre l’edifici cal dir que està protegit i no es pot fer cap canvi en la seua estructura. A més, l’alcalde de Burjassot, Jordi Sebastià, ha assegurat que no és tan fàcil que l’edifici es gaste per a “qualsevol activitat” ja que “els terrenys són dotacionals”. Per a l’oposició, l’estratègia del Consell es “regalar a les TDT amigues un patrimoni que està en ús i que seria imprescindible per a tornar a prestar el servei”. Serafín Castellano, secretari general del PP, va indicar, en un debat on la preocupació per la televisió trencava l’atmosfera, que el Consell sols els limita a complir la llei. A la mateixa Castellano va donar la notícia de què el “servici públic de televisió” es prestaria “ a través d’una desconnexió de dues hores en TVE”. Al ser preguntat si seria en La 1 o en la 2 no va saber respondre, però uns dies més tard RTVE va aclarir que seria al segon canal.

Problemes i escenari per a un futur pròxim 

De moment, res està guanyat o perdut. El Tribunal Constitucional ha admés a tràmit els dos recursos d’inconstitucionalitat presentats pel PSPV i l’arreplegada de firmes per una ràdio i televisió publiques en valencià, que pretén convertir-se en Iniciativa Legislativa Popular i arribar a les Corts, ja està als carrers. Hi ha moltes coses pendents i tal com han manifestat els partits de l’oposició, el futur de RTVV dependrà de com gestione el Partit Popular la seua extinció. “Si ven la xarxa de repetidors i tots els equips de gravació, serà més complicat començar de nou però és necessari i així ho farem”, assegura Mª Josep Ortega, diputada de Compromís a les Corts. Tant la coalició Compromís, com Esquerra Unida (EUPV), com el partit Socialista estan d’acord en què la televisió pública és un servei fonamental per a l’autogovern valencià i la formació de ciutadans lliures. L’oposició treballa en diverses propostes per a reobrir l’ens públic que tenen de base les esmenes a la totalitat de la llei que presentaren al nou estatut de RTVV aprovat pel PP en 2012. A les entrevistes, els tres partits han coincidit en que una televisió no pot ser l’eina propagandística d’un govern i que són necessaris mecanismes de control com ara un Consell de l’Audiovisual. A més, coincideixen en què el valencià ha de ser la llengua quasi exclusiva de la cadena així com les produccions pròpies i la participació ciutadana.  No obstant aixó, de moment no han presentat un pla concret sobre com començar de cero, quins serán els presupostos, quants treballadors tindra el hipotètic nou ens o com s’eligiràn als membres del Consell.  Encara que no tot són propostes polítiques. Les universitats públiques valencianes junt amb el CEU San Pablo i tots els sectors relacionats amb la producció televisiva, han creat una Mesa de l’audiovisual per elaborar un llibre verd amb les directrius per a una nova RTVV. La seua formació eixirà en premsa pròximament i potser les seues idees ajuden a esclarir els programes polítics. Caldrà tenir en compte que d’un tancament improvisat es desprenen diverses conseqüències jurídiques que potser dificulten aquesta voluntat de paraula d’obrir la televisió pública.

Problemes jurídics per resoldre 

 Segons Andrés Boix, professor de dret administratiu especialitzat en legislació audiovisual, hi ha diversos escenaris jurídics que es poden contemplar. En primer lloc, que al juí per l’ERO d’extinció que la CGT a portat a l’Audiència Nacional, el tribunal impugne alguna causa. “Normalment quant tots els sindicats estan d’acord menys un, no sol ser problemàtic, però mai es sap, la Generalitat ha donat una indemnització molt generosa per no tenir problemes”, assegura Boix. En segona instància podria haver-hi un delicte de malversació de fons públics. “Açò no està clar”, explica Boix, “la decisió de tancar és legítima però com que en compte d’estalviar diners s’està gastant més perquè han deixat d’ingressar… No es pot explicar perquè han tancat la tele tan ràpidament. Si va ser per estalviar-se crítiques això no és raonable i es podria entendre que com que la decisió ha costat diners als valencians s’han malversat els fons”.A més, en cas de què es volguera prestar un servei públic altre cop, es podrien trobar amb un problema de successió d’empreses, ja que segons el professor quant es tanca una societat per problemes econòmics “si s’obri un altra per a donar el mateix servei es considera que hi ha frau i els treballadors haurien de ser readmesos”. I no sols això.  Com que la llei valenciana de servei públic l’han canviada i ara diu que “no hi ha un sistema públic de televisió”, el govern no podria donar subvencions a empreses privades per a què donen aquest servei, perquè legalment no existeix. Segons Boix, haurien de tornar a canviar la llei i en qualsevol cas “el problema de readmissió dels treballadors podria produir-se igualment”. Aquestes obligacions de futur són la raó per la qual si un govern posara en marxa una televisió, podria ser imputat per il·legalitats. “Encara que depèn del temps que pase i com es tracta d’un canvi de govern és fàcil demostrar que no tancaren per llevar-se de damunt als treballadors”, afirma Boix. No obstant, este motiu sí podria dificultar que el Partit Popular tornara a obrir l’ens públic de ràdiotelevisió a curt termini. A més d’aquestes qüestions laborals, es deriven altres de caire constitucional. El PSPV ha presentat dos recursos davant aquest tribunal específic; el primer contra el decret que va alterar la Llei de Televisió Valenciana de 2012 pel nomenament d’urgència dels consellers; i el segon contra la mateixa llei del tancament. Sobre aquesta última qüestió, Boix explica que la Constitució espanyola no estableix l’obligatorietat d’un servei públic televisiu, però l’article 20.3 reconeix el dret a conéixer la realitat més pròxima i a tenir informació en llengua pròpia. “Es pot plantejar que la Constitució sí obliga a què es mantinga un servei que garanteix aquest dret si no hi altres alternatives que ho facen i aquest ja existia”. A més, Espanya té subscrit un tractat internacional de protecció de llengües minoritàries on s’estableixen una sèrie d’obligacions de les Administracions per a motivar l’ús d’estes llengües als mitjans de comunicació. Parafrasejant a Boix, “no diu que cal tenir una televisió pública però si no la tens has de complir una sèrie de punts que ací no complim, així que amb aquesta llei de tancament estem incomplint el tractat”. A més, últimament s’està asseient una jurisprudència prou “severa” vers les lleis singulars, i més quan apareixen com a conseqüència d’una sentència com és aquest cas. “Depén de l’ interpretació que donen els jutges i les demandes que es presenten, però l’escenari està encara completament en l’aire”, conclou el professor.

El que és cert és que el panorama comunicatiu al País Valencià no propicia la pluralitat informativa ni els continguts en valencia. De 40 televisions locals 38 tenen una línia ideològica de dretes i les dues televisions autonòmiques privades són manifestament afins al Partit Popular. Aquest control mediàtic a partir d’adjudicacions de llicències de TDT impugnades als tribunals, fa més necessari que mai una televisió autonòmica crítica, plural, transparent, professional, cultural i en valencià. Caldrà esperar a les eleccions de 2015 per veure si aquest objectiu es pot complir i quines són les propostes dels diferents grups polítics.  

DSC_0008

Treball de fi de grau 2.0. Reportatge MULTIMÈDIA complet publicat a: http://moniconlimon.wix.com/rtvviaraque

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s