Valenbisi i la gestió privada

DSC_0022Aquesta setmana el portaveu d’Esquerra Unida del País Valencià, Amadeu Sanchis, ha demanat a l’ajuntament de València que el servei de bicicletes que ara presta l’empresa JC Decaux amb el nom Valenbisi passara a ser municipal, és a dir, deixara de ser gestionat per un ens privat i estiguera completament sota control del consistori.  Però, com era d’esperar, el conseller de Transports i Circulació Alberto Mendoza va assegurar ahir que es tracta d’una maniobra impossible perquè costaria 6, 6 milions d’euros a l’any: “No es de recibo que desde EU pidan que asumamos cargarle a los valencianos ese coste, que ni de lejos podría cubrirse con publicidad, para prestar un servicio que se está prestando bien”, ha declarat.

Precisament fa uns quants mesos, en Creilla Quereguilla parlarem amb Pedro Miguel Sanchez, edil del PSPV a l’ajuntament de Valencia, per a què ens facilitara documentació sobre la contractació del servei del Valenbisi, ja que la gestió a primera vista deixava prou que desitjar i les denúncies dels usuaris eren abundants. A més, també ens entrevistarem amb Alex Barros, un jove informàtic que amb el seu testimoni demostra la gestió poc eficaç que l’empresa JcDecaux du a terme respecte al servei de bicicletes públiques. Amb aquestes dues entrevistes i altres informacions  ens agradaria esclarir les raons que poden haver portat a EUPV ha exigir la municipalització del servei i, per suposat, les que porten al Partit Popular a estar completament en contra.

 Que sabem de JC Decaux, l’empresa adjudicatària

JC Decaux és una de les majors empreses de publicitat exterior del món. Es coneguda sobretot per l’ús de suports de valles publicitàries, opis o marquesines de les parades de l’autobús. Es tracta d’una companyia francesa que opera en més de 40 països del món i està present en 130 municipis espanyols. La seua activitat més important és la de la publicitat però gestiona el servei de DSC_0064bicicletes públiques a València, Santander, Sevilla, Lyon, París, Marsella, Luxemburg i Dublín entre altres. Segons una entrevista que El País va realitzar al president de la companyia, Jean-Charles DeCaux, Espanya s’ha convertit en la tercera filial més important per al grup amb una facturació de 125 milions d’euros en 2004, un 8% de les ventes totals. Es a dir, és una multinacional integrada en el teixit de l’estat espanyol i amb relacions amb 130 ajuntaments del mateix. Es tracta a més d’una companyia familiar que va fundar Jean-Claude DeCaux i que ara presideixen els seus dos fills. En Espanya es presenta als concursos públics amb el nom Mobiliario Urbano SA i van ser ells qui van introduir la fórmula al país de prestar un servei municipal a canvi d’espai publicitari. Als carrers de València hi havia en 2007 821 suports publicitaris que explota JC Decaux des de 1994. L’ajuntament no els cobra cap canon i a canvi la concessionària paga l’electricitat que consumeixen els suports, reposa i subministra papereres, bancs o contenidors de bateries gastades. Segons un article de El País, l’empresa invertirà 11, 7 milions d’euros en 20 anys, mentre que el benefici d’explotació comercial s’estima en 43,9 milions d’euros, 30 milions més. És a dir, que negoci, en fan.

Gràcies a l’arxiu d’aquest diari, sabem que el director de l’empresa a Bèlgica, Pierre Cauchie, va ser condemnat a 1992 per finançament il·legal de partits polítics belgues i corrupció de funcionaris públics. Els germans DeCaux també hi foren jutjats. Aquest és l’extracte de la notícia:

 El diario financiero belga De Financieel Ekonomische mantiene que Stuyck firmó personalmente, en 1988 y 1989, y por cuenta de Decaux Bélgica, numerosas facturas cuyo importe fue a parar a las arcas de partidos políticos. En contrapartida, la compañía habría obtenido del Ayuntamiento de Anvers (Bélgica), dirigida por el socialista flamenco Bob Cools, una concesión por 20 años para el emplazamiento de 60 columnas publicitarias y 140 tablones de anuncios en la ciudad, por un valor estimado de 1.400 millones de francos belgas (5.600 millones de pesetas).

No es la primera vez que la filial belga de Decaux comparece ante la justicia. En 1992, su entonces director general, Pierre Cauchie, fue condenado a seis meses de prisión por el tribunal de Lieja por un asunto similar. En el mismo proceso, el propio presidente de la firma francesa, Jean-Claude Decaux, y el alcalde de Lieja en esa época, Eduard Close, fueron condenados a un año y a 28 meses de prisión, respectivamente.

Dos diputats d’Esquerra Unida a Madrid ja tingueren problemes amb aquest cas al 1996:

El concejal de IU Julián Rebollo rechazó ayer en el juzgado de instrucción rectificar sus manifestaciones sobre el empresario belga Jean Claude Decaux, adjudicatario del concurso del mobiliario urbano, los populares chirimbolos. Tanto Rebollo como el portavoz de su grupo municipal, Paco Herrera, habían sido demandados por Decaux por llamarle “corruptor y delincuente” en un pleno. Ayer, en el acto de conciliación, Decaux solicitó a Rebollo una rectificación y dos millones de indemnización. Según Herrera, Rebollo fue demandado por sacar a la luz la sentencia que condenó a Decaux por sobornar a funcionarios de Lieja (Bélgica).

No es pot assegurar de cap de les maneres que el cas valencià siga similar, però el que si es que es pot dir , tal i com es demostra a continuació, es que el contracte per a l’adjudicació de les bicicletes a València està fet a mesura per a que el concurs el guanye JC Decaux.

-Plec de condicions per al concurs que guanyà JcDecaux per a la gestió del Valenbisi (24/3/2009, expedient número 167-AESP/08)

A principis del 2009 es convoca el concurs per a veure quina empresa es quedaria amb la llicencia per a “la instalación, gestión integrada y mantenimiento en el dominio público municipal de un sistema de transporte público individualizado mediante puesta a disposición al público de 2500 bicicletas y la implantación de 250 paradas para su estacionamiento”. Aquest és el títol de les baDSC_0245ses per al concurs, on queda claríssim la finalitat del mateix, no obstant això, no està complet, de fet, potser falte el més important. El títol continua així: “ Asi como la información institucional e información horaria y de temperatura mediantes soportes de mobiliario urbano de uso publicitario”.

¿Perquè lligar les condicions per a explotar un servei de mobilitat amb l’obligació de fer-se càrrec dels suports d’us publicitari? En el mateix títol ja deixava clar que les condicions per al concurs lliguen el mobiliari urbà d’us publicitari amb la prestació del servei del Valenbisi, així que sols les empreses amb capacitat d’oferir ambdues coses podien presentar-se. En aquest cas, dues companyies quedaren finalistes al concurs, Clear Channel i JC Decaux. Això no obstant, aquesta última tenia un contracte amb l’ajuntament per l’explotació de mobiliari urbà d’us publicitari, una concessió que acaba aquest any 2014. Açò implica que qualsevol altra empresa que haguera guanyat el concurs, haguera entrat en conflicte amb aquest contracte. Així ho explica El País en una notícia digital de maig de 2009:

El concurso municipal vincula la instalación de 250 paradas con 2.500 bicicletas de alquiler a la publicidad de los mupis y otros soportes del mobiliario urbano, una concesión que está en manos de JC Decaux hasta 2014. Cualquier otra empresa que ganara el servicio de bicicletas no podría gestionar la publicidad hasta esa fecha, lo que ha motivado la denuncia del grupo socialista de que el concurso es un “traje a medida” de JC Decaux

Açó és una tàctica molt recorreguda als concursos dels ajuntaments, exigir condicions que ja saben d’avant mà que sols l’empresa que busquen les compleix. 

Més allà del títol, en la primera disposició, primera pàgina, primer de tot, abans d’especificar res més sobre les bicis, es parla de“los soportes de mobiliario urbano”, com si fos l’objecte més important del contracte. De fet, la publicitat es la manera gràcies a la qual la companyia guanyarà diners.  Com es diu al final d’aquesta primera clàusula, l’empresa adjudicatària “percibirá como contraprestación además de los ingresos por el uso de las bicicletas, los ingresos obtenidos por la explotación publicitaria privada mediante la instalación en la vía pública de soportes publicitarios”.  DSC_0244

Açò ens porta a la següent pregunta… Quant li costa a l’ajuntament mantenir el servei de Valenbisi? Per que apujaren els preus l’any 2013? Quant guanya JC Decaux amb aquesta concessió?

– Pujada injustificada dels preus en 2013

L’abonament anual a Valenbisi va pujar de 18 euros que costava els dos primers anys a 27,2 que costa en 2014. En juny de 2012, segons les dades de l’empresa, Valenbisi va arrivar al seu màxim d’afiliació amb 112.290 afiliats, xifra que es tradueix en uns ingresos de 2.021.220 euros sols de part dels usuaris i sense contar els extras per publicitat que li pertoquen segons contracte. A 2013 el preu va pujar un 20% fins arrivar a 24, 42 euros.  En juny, no obstant, Valenbisi ja havia perdut un 11% dels usuaris i  que contava sols amb 100.000. Però, al haver apujat el preu l’empresa no va perdre sinó que va guanyar diners, concretament i segon el calcul fàcil de multiplicar el preu de l’abonament pel nombre d’usuaris, va guanyar 2.442.000 euros. A 2014 el preu ha tornat a incrementar-se i els usuaris a disminuir, el servei ha perdut 4.800 abonats des de gener. Sols 87.956 habitants de València han pagat pel servei aquest any, però aquest descens no es plasma amb la mateixa proporció als ingressos de l’empresa que són de 2.392.403,2 euros. És a dir, que el contracte està fet de tal forma que no importa la gestió real de l’empresa envers el servei, perquè mai no perd, encara que no mantinga els usuaris i que les queixes siguen abundants.
A més a més, l’Ajuntament de València no paga res a l’empresa a canvi dels 850 panels publicitaris que s’estipulen al contracte però tampoc no rep res a canvi en cas de què gràcies a la concessió d’un servei públic guanyen una gran quantitat de diners.
DSC_0002 (2)Aquesta és la denúncia de Pedro Miguel Sanchez, edil del PSPV a l’ajuntament de València, que ens rep amb calma al seu despatx ( veure la fotografia). El contactem perquè ha escrit una entrada al seu blog en la que afirma que “ l’empresa (…) es beneficiarà de la pujada del preu dels abonaments i de l’augment de recaptació per la massiva adquisició, però estos increments no es traduirán ni en un millor servici, ni en majors ingressos per a l’Ajuntament”. “Estem davant una abusiva pujada de preu”, conclou al seu article. Li preguntem sobre aquestes declaracions i ens explica que l’Ajuntament va fer aquest contracte a corre-cuita i per compromís. “Jo crec que pensaven que el servei de bicicletes no anava a funcionar en València però que havien de ficar-lo en marxa perquè totes les grans ciutats contaven amb aquesta peça clau per a la mobilitat sostenible”, afirma Sanchez. “Es vafer  un poc per a la foto, com moltes de les coses que fan ací”, assegura. Ens facilità el contracte del qual em parlat i ens assenyalà l’apartat de “tarifes per a l’usuari”. Tot està ben clar. Durant els dos primers anys el preu ha de ser de 18 euros però després “podrán ser objeto de revisión, siempre que esta revisión se convenga de mutuo acuerdo con el adjudicatario y sea aprobada por el Ayuntamiento”. És a dir, que l’ajuntament ha anant aprovant consecutivament les propostes de l’empresa d’augmentar el preu de l’abonament. Li preguntem a Sanchez com ha justificat la companyia aquest increment i si ho fa a través d’algun document que es puga consultar.   Al principi ens diu que és quelcom que sols sap l’equip de govern (PP) però uns dies més tard ens envia per email l’expedient de la  pujada de preus signat per l’empresa i l’ajuntament. El podeu veure al següent enllaç. L’explicació és ben clara: els preus han pujat perqué l’IVA també ho ha fet.

Pujada de preus

tabla Valenbisi

Aquesta tabla demostra que l’Ajuntament pot treure un millor profit de la gestió del Valenbisi

Queixes dels usuaris

Pel que es veu al carrer, aquest augment de preu no s’ha traduït en una millora del servei. Actualment a València hi ha un parc mòbil de 2.750 bicicletes repartides en 275 parades, però, sent un usuari habitual és fàcil adonar-se de com no estan les parades no estan ni ben assenyalades, ni  les bicicletes ben distribuïdes o gestionades.
Aquest problema no sols es fa patent amb la quantitat de voltes que cal donar per poder aparcar la bici a la zona universitària, o al centre en hores puntes, o al passeig de la Malva-rosa, sinó que s’ha materialitzat en la xarxa. Amb el nom @valenbishit (shit és merda en anglés) els usuaris denuncien al Twitter qualsevol tipus de qüestió.

1 2 3 4 Sin título

La pregunta fonamental és: Hi ha algun control per part de l’Ajuntament sobre l’actuació de l’empresa? Segons contracte, l’article 24 estableix que “ la dirección e inspección de la prestación del servicio corresponde a los Servicios municipales definidos en los pliegos, quienes dictarán las instrucciones necesarias (…) para la eficaz prestación del servicio”. Malgrat aixó, no pareix que es controle, almenys, l’eficàcia del servei. Un exemple ben clar és la història d’Alex Barros Vidaure. Aquest informàtic de València va crear una pàgina web alternativa a l’oficial de JC Decaux per tal de donar informació a temps real de la disponibilitat de les bicis i els punts d’anclatje perque considerava que la que oferia l’empresa era molt rudimentària i pesada. Però a JC Decaux no li va semblar massa bé i en compte d’aprofitar la ferramenta va  decidir pressionar l’Alex perquè la tancara.

Us deixe amb l’entrevista íntegra per si voleu donar un cop d’ull:

alexb alexb22013-11-04 16.33.32

 

 

Coses per respondre i reflexió final

Encara que des de Creilla Quereguilla s’ha intentat durant més de dos mesos que algú de JC Decaux ens rebera per donar-nos el seu punt de vista no ha sigut possible. Després de ser remitits al ganivet de comunicació de Madrid i d’enviar un mail amb les possibles preguntes, mai no tornarem a saber res del tema. Em tornat a trucar però no ens han atés. Amb la Conselleria de Transports ens ha passat una cosa pareguda i és per això per què manquen ambdós punts de vista. La secretaria d’Alberto Mendoza, regidor, ens va dir que ens trucarien per una entrevista però a pesar d’insistir no ens han tornat la trucada. Eixa és la raó per la qual algunes de les preguntes romanen sense resposta:

. Qui va dissenyar el pla inicial del Valenbisi? La projecció inicial és que els usuaris no arribarien a més de 25.000. Han quadruplicat la xifra inicial. En 2012, a més, es va arribar als abonats que es pretenien per a 2024. Té l’ajuntament alguna responsabilitat per acceptar un pla que no adequa a la realitat valenciana i que ateny a quelcom tan important com la mobilitat sostenible?
. L’empresa JC Decaux, a més dels judicis que ha tingut fora d’Espanya, ha estat als jutjats de València per 3 clàusules abusives al contracte que es consideren com una vulneració del dret del consumidor. No és responsabilitat de l’ajuntament garantir els nostres drets almenys en els serveis dels quals és responsable?
. A què s’han dedicat els diners de l’increment de l’abonament? Quant es gasta l’empresa en donar el servei i quant guanya per donar-lo?

Són preguntes per a les que de moment no hi tenim resposta. Una concessió pública per oferir un servei no és ni deu ser un mecanisme per a què una companyia augmente en grans quantitats el seu capital. A més, tota la informació econòmica hauria d’estar accessible a Internet per a què qualsevol ciutadà poguera consultar les xifres d’un servei que suposadament és municipal i al que, molts cops, van destinats els seus diners. Per què els cas de Valenbisi no és ni molt menys un exemple aïllat. Condicions de concursos públics fets a mesura per a una companyia determinada, empreses que ofereixen un servei suposadament baix la supervisió d’un ajuntament que no els controla, plans i projeccions poc fiables que beneficien els interessos crematístics però no la ciutadania en general i, finalment, grans plusvàlues que acaben en butxaques privades en compte de en les arques públiques.

DSC_0009 (2)

Estació de Valenbisi sense bicis disponibles, zona universitaria

Advertisements

One response to “Valenbisi i la gestió privada

  1. Retroenllaç: Valenbisi i la gestió privada | Pedro Miguel Sánchez·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s